Des de ben petit que tinc present, de que formo part de la terra.
Què no pot ser meva, encara som capaços d'estimar un "simple" troç de terra?
Tinguem cura del poc que ens queda de Terra, deixem el bosc, la muntanya, els prats, els rius, els llacs, millor de com ens els hem trobat, doncs no són nostres.
Deixo uns fragments del missatge del Cabdill de Seattle, llibre que, sen's dubte, tots hauríam de tenir a casa.
Fragment del missatge del Gran Cabdill Seattle al president dels Estats Units d'Amèrica l'any 1855
Les meves paraules són com les estrelles, mai no s'extingeixen.Cada
part d'aquesta Terra és sagrada per al meu poble, cada agulla brillant
dels avets, cada plata de sorra, cada boira en el bosc fosc, cada clariana del bosc, cada insecte brunzidor, és sagrat per al pensar i el sentir del meu poble. La saba que puja pels arbres duu el record del Pell-Roja.
Nosaltres som una part de la Terra i ella és una part de nosaltres.
Les flors oloroses són les nostres germanes, el cérvol, el cavall, la gran àguila, són els nostres germans.
Les altures rocalloses, les praderies suaus, el cos ardorós del
poltre i de l'home pertanyen tots a la mateixa família.
Tingueu cura d'ella, com nosaltres n'hem tingut, i conserveu el record
d'aquesta terra tal com us la lliurarem.
Sabem que l'home blanc no entén la nostra manera de pensar.
Famolenc, s'empassarà la Terra i no deixarà res, tan sols un desert.
Ell ha enviat màquines per ajudar l'home blanc en el seu treball i
construeix per a ell grans pobles.
Ell fa que la vostra gent sigui cada cop més poderosa, dia rere dia. Aviat envaireu la Terra com rius que es desborden des de gorges muntanyenques a causa d'una pluja inesperada.
Continueu contaminant el vostre llit, i una nit morireu en la vostra
pròpia caiguda. Però en desaparèixer, brillareu amb el foc del Déu
poderós, que us va dur a aquesta Terra i us va destinar a dominar
el Pell-roja en aquesta Terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada