dijous, 20 de març del 2014

L'estany d'Ivars i vila-sana

En búsqueda de la Llúdriga!


Aquest cap de setmana anem a buscar la llúdriga a l'estany d'Ivars!
Al Novembre passat es va veure una llúdriga i durant aquest més,
s'ha tornat a veure.
Doncs aquest cap de setmana anirem a veure-la, si hi ha sort ho aconseguirem!




Evidentment, no la vam veure!
vam donar un tomb a l'estany, és prou bonic i molt familiar. són 6 kilometrets, amb 4 o 5 puts d'observació d'ocells.




dilluns, 17 de març del 2014

Sant Martí del Montnegre - La pujada dels pesebres - Turo Gros -

Sant Martí Montnegre - Santa María de Montnegre 

(Montnegre, Barcelona)

dificultat: molt fàcil
distància: 11 km
durada: 2 hores i mitja


Aquesta ruta és també curteta i es pot fer amb un matí o tarda.

La pujada dels pessebres, aquesta ruta segueix el PR 103, així que en tot moment seguirem les marques blanques i verdes. El camí no te pèrdua, en pràcticament tots els encreuaments, ens els trobarem marcats.




El camí surt del aparcament del restaurant del Montnegre, entre els camíns surt un corriol que puja, l'hem d'agafar, durant la pujada ens trobem amb tres pessebres!



El camí fa una pujada considerable, però és curta,  un cop ens trobem el tercer, ja hem arribat a dalt.











El nom la pujada dels pesebres, l'he posat jo, cert que a vegades ens podem trobar curiositats al mig del camí, però aquí n'he trobat tres!


Aquí arribem al Turó gros (La telefonista), una torre per poder  controlar els focs.




el camí segueix recte i comença a baixar, fins a Santa María del Montnegre, on també hi trobarem una font, aquí agafarem una pista molt ampla on ens podrem trobar cotxes, motos i quads...

En aquesta pista ens trobarem una petita font, la font del degotall, seguint aquesta pista arribarem altre cop a l'aparcament de Sant Martí del Montnegre.



















La Vall d'Olzinelles

La Vall d'Olzinelles
(Montnegre - Barcelona)
dificultat: fàcil
distància: 11 km
durada: 2hores i mitja



Ruta fàcil i curta que ens permet fer en un matí o una tarda, i és a prop de Barcelona a uns 50 km.


Sortirm de can Draper, per el camí del mig, per l'esquerra del camp de conreu, el Montnegre està plè de camins per tot arreu, però amb el mapa podrem entendre bé per on estem i si anem bé.







La flora del camí, ven curiosa, endinsats en un alzinar, ens hem trobat un parell d'exemplars que no toquen!

primer ens vam trobar un eucaliptus!











Una mica més avall, ens trobem amb uns narcísos al costat del camí!




Haurem de anar bastant en compte en tot moment. Ja que no seguim cap marca i hi han molts encreuaments de forma bastant constant.


El camí va per l'esquerra al principi, fins que ens trobem al punt anomenat quatre camins (en realitat són cinc), un cop hem passat aquest punt, començarem a trobar marques i ja no tindrà tanta pèrdua.






Arribarem al pont i la font de l'Aranyal.
El camí segueix fins a Can Valls, on trobarem les restes d'uns forns d'argila de dos metres d'alçada, que s'utilitzaven per obtenir pega, d'aqui en ve el nom "els forns de pega". Arribats amb aquest punt, ens tornem a quedar sense gaires marques, travessem la carretera reculem una mica i ens posem en el camí camí de més a la dreta.





El camí voreja un camp per l'esquerra i després vorejem un rierol que ens queda també a l'esquerra.


Dos o tres creuaments de camins després (tan el segon com el tercer ens portaran a lloc)







Arribarem a una clariana amb una zona d'aparcament i un contenidor al costat de la carretera d'olzinelles. En aquest punt ens trobem amb una "simpàtica" senyal de prohibició, que ens adverteix del preu de fer foc en pessetes.

Tornem a travessar la carretera i surt un camí que baixa, l'agafem i ens porta fins a can Draper altre cop.

ruta de wikiloc






dimecres, 5 de març del 2014

Refugi Montfalcó - Congost de Montrebei

Refugi Montfalcó - Congost de Montrebei

(Noguera, Lleida / Huesca )

dificultat: moderat 
distància: 15 km
durada: 4 hores

Aproximació al Refugi de Montfalcó
Agafeu la pista que surt de Viacamp!!
No agafeu la pesta de Tolva! La de Tolva és més liada i és una pista que només es pot fer amb 4x4!

Sortida:



Sortim del camí que surt de la part nord del refugi, direcció a Montrebei. 

La ruta comença fent baixada a través d'una pineda amb alguna que altra alzina, durant aquest trajecte, ens trobarem una font. 









La ruta està molt ben marcada des de l'inici, fins al final, no té cap tipus de pèrdua.

Al cap de poc, sortirem del bosc, anirem vorejant el pantà de canyelles per l'esquerra, des d'aquest punt es pot veure l'ermita de la Pertussa, el punt d'inici de la ruta cap al congost de Montrebei des d'Àger.


De cop ens trobem amb la primera passarel·la.

Des de baix no es veu cap on tira, es puja sense dificultat i tindrem unes bones vistes del pantà i del Montsec d'Àres.

Un cop sortim de la passarel·la seguim pel cami, comença fent una pujada i després començarà a baixar lleugerament.

En aquest tram ja podrem veure el pont nou.

Seguint el camí, ens trobarem amb la segona passarel·la, aquesta si que és més alta i veiem per on passa, es veu ben clar, no?

Poc a poc.
Si ens impressiona, doncs no us preocupeu, encara que sembli mentida, baixar impressiona menys.

un cop a dalt, el camí segueix amb una baixada fins que arribem al pont.








Un cop hem passat el pont nou, el cami s'enfila cap al congost fins a trobar-se amb el camí de sempre, segueix estan tot molt ben marcat, entrem al congost i el travessem pel camí perforat a la roca.

Tingueu present que en algun punt d'aquest tram podrem pujar per unes cadenes, fins a unes coves que hi ha a la part superior.

Disculpeu-me, però no tinc cap fotografia de la cova.




Un cop hem sortit del congost, podem arribar fins a l'aparcament del centre d'informació la Masieta. La tornada la farem per el mateix itinerari de forma inversa.


A tenir em compte!
El Montsec es diu així per algun motiu!
No recomano fer la ruta en una època de massa calor!





Volta al Pantà de Sant Ponç

(Solsonés, Barcelona)

dificultat: fàcil 
distància: 18 km
durada: 3 hores i mitja de caminada

Us presento una ruta per fer amb tota la família.

La ruta sensera es fa a través d'una pista que dona el tomb al pantà.

No hi ha cap pendent molt pronunciada, al llarg de la ruta anirem trobant alguns punts, amb dibuixos de la fauna, i punts amb unes bones vistes del pantà, sortint de la presa, el camí surt a la dreta cap a la Caseta del pantà.







Aquesta pista és la que seguirem fins arribar a la carretera, tot aquest troç el farem a través d'una pineda, un cop arribem a la carretera.
Un cop arribem a la carretera, l'hem d'agafar cap a l'esquerra, al cap d'un parell de kilometres ens trobarem un pont que travessa el riu.


Inmediatament després del pont, a l'esquerra surt una pista.





Agafem aquesta pista, un cop en aquesta cara del pantà, començarem a ascendir lleugerament, i ens trobarem uns camps de conreu. més endavant, la pista fa una curva a l'esquerra, entrant en una zona on la vegetació canvia lleugerament i Comencen a apareixer Roures.






La pista segueix sense cap dificultat fins que arribarem altre cop a la presa.







dimarts, 4 de març del 2014

 Santa Fe - turó de l'Home 

(Montseny, Barcelona)

dificultat: fàcil 
distància: 7.30 km 
desnivell: 650m
durada: 3 hores


 Aqui tenim la ruta per pujar al turó de l'Home, el punt més alt del Montseny. Sortim de Santa Fe pujem una mica per la carretera i ràpidament trobem un espai per aparcar a l'esquerra d'on surt la ruta,
molt ben marcada a través de la Fageda, al principi al costat del riu.







Després es bifurca a l'esquerra per vorejar la cara nord de la muntanya fent ziga-zaga. comtpe, que s'ha d'anar fent ziga-zaga, en moltes curves hi ha cami que segueix endavant!


Aquestes fotografies són del cap de setmana del 23 de Febrer de 2014, com veiem encara estava tota nevada la cara nord, el cami segueix pujant fins canviar de cara de la montanya, on per primer cop podrem veure el pic.



En la fotografía inferior veiem el pou de gel, arribats amb aquest punt, fem un troç planet i ja només ens quedarà arribar al coll i fer la última pujada.

Ja hem fet el pic!
dalt del pic, si pujem en un dia clar veurem una bona part dels pirineus. Amb el Cadí de fons, l'altra banda ja no fa tan goig als ulls.












la tornada la farem per la mateixa banda, encara que es pot fer circular, l'altra banda és per pista i no es tan maca. Al gust del consumidor, com a pic és fàcil, i ja tens la sensació d'estar al capdamunt i per iniciar-se està molt bé, ja que no te cap tipus de pèrdua.





 Mussara - avencs de la Febró 

(Serra de Prades, Tarragona)

dificultat: molt fàcil 
distància: 7 km
durada: menys de 2 hores de caminada

Us presento una ruta per accedir a l'avenc de la Febró.
Més o menys tothom i pot accedir, i es pot fer amb nens.

 El camí, no està marcat. Però només són un parell de punts on ens podem perdre, i pràcticament sempre anirem per pista.

 La ruta surt del poble de la Mussara, al fons del poble, per un camí amb lleugera baixada, fins que ens trobem una senyalització que bifura cap a la Febró o cap a Vilaplana, nosaltres hem d'anar cap a la Febró.
Inmediatament ens trobem dos camins més, hem d'agafar el que ens queda més a la dreta.

Aquest cami s'estreny i entra al bosc, al cap de poca estona ens trobarem amb la carretera, l'agafem cap a l'esquerra i al cap de 2 o 3 cents metres surt una pista a la dreta que fa una lleugera pujada, no és la pista que ens queda al devant quan arribem a la carretera.

Aquesta pista puja fent una mica de ziga zaga fins que s'endinsa al bosc, ens trobem una clariana molt ampla, on probablement trobem cotxes aparcats, seguim la pista al recte.

Al cap de poc, ens trobem un cami marcat amb marques grogues, altre cop a la dreta, l'agafem i al cap de poca estona arribarem a l'avenc per la part superior, sense desviar-se del cami, anem buscant una entrada a l'avenc.
Un cop descendim fins dins de l'avenc, el podem travessar sense problemes.






A mig avenc, a l'esquerra, ens trobem una cova, si portem llanterna o frontal i podrem entrar, es prou grossa. En el punt de la foto de l'esquerra. Si es porta casc i el material necessari, ens podrem endinsar més.





Aqui tenim una fotografia del punt de la cova on ens hauríam de posar el casc i anar arrosegant-nos.

 No es recomanable entrar més si no es tenen certs coneixements d'espeleologia.




L'avenc continua fins a un punt on trobem unes escales per sortir-ne per l'altra banda, en un punt on per continuar per l'avenc, hauríam de tenir cordes i descendre fent "ràpel", ja que hi ha un desnivell molt alt.


Arribat amb aquest punt, podem  retornar per el mateix camí per on hem anat. Es pot fer una ruta circular, però jo en desconec el cami.